PRÒXIMA PRESENTACIÓ

PRÒXIMA PRESENTACIÓ

dijous, 2 de setembre de 2010

INMORTALES Y PERFECTOS. Salvador Macip

Malgrat el caràcter, diguem-ne, tangencialment científic de la meua professió, els manuals de divulgació científica (i perdoneu-me la repetició) no són objecte de la meua voracitat lectora. Però en aquest cas vaig fer una excepció tenint en compte que el llibre fou un regal del propi autor com a conseqüència d’una rocambolesca situació: ser el seguidor número 100 del seu blog. I com alguns ja sabeu, si em regaleu un llibre us seré fidel... fins que s’acabe la lectura, evidentment.
Tot i així he de reconèixer que, a les poques pàgines, ja estava fent una llegida entusiasmada de INMORTALES Y PERFECTOS, el llibre de Salvador Macip que ara us vull comentar i on ens conta l’evolució actual de la medicina i, en concret, sobre els avanços en la investigació genètica, i de com això pot canviar radicalment les nostres vides (ja sé que pot llegir-se a la portada, però tenia que dir-ho).
Temes com la clonació i les cèl·lules mare i les seues implicacions en la medicina moderna son exposades amb un to pedagògic i una claredat de plantejaments que permet, a curtets com jo, endinsar-se per conceptes i idees que en principi poden semblar complicades.
La consecució de molts dels avantatges que tindrem amb les investigacions que presenta el llibre encara tardarà bastant, tot i que Masip ens assegura que el ritme quasi frenètic per obtindre resultats fa que estem cada vegada més a prop d’una realitat que fins fa un grapat d’anys quedava reclosa en l’àmbit de la ciència ficció. I és precisament a aquest àmbit on he estat agafant els meus referents durant la lectura del llibre, recordant novel·les injustament menystingudes, com és el cas de “Nuevos dioses” de Vázquez-Figueroa, o pel·lícules més recents com “Gattaca” de l’Andrew Niccol que, per sobre dels efectismes, obrien un debat interessant sobre les possibles limitacions ètiques a les que potser caldria lligar una ciència que mira sempre d’anar més enllà de les limitacions que en aparença imposa la natura. Precisament el llibre obri debats interessants, com ara la lluita constant entre la ciència i la religió, que miren d’obrir-se pas amb criteris més o menys entenimentats, o la cursa desbocada d’alguns investigadors per aconseguir la patent sobre els descobriments i la discussió que se’n deriva: si el que es pretén és un bé general i que arribe a tothom o que quede en mans d’uns pocs i els permeta uns substanciosos guanys econòmics.
El capítol sobre el càncer és el que més atenció ha aconseguit que li dedicara. Literalment, me l’he begut. Amb un sistema immunològic tan perfecte com el nostre és, com diu Masip, una autèntica mala sort que ens toque la loteria. Molts coses tenen que fallar. Però la realitat és que fallen i ara mateix som encara, desgraciadament, fràgils i peridors. Fins i tot perquè el mateix sistema que mira de protegir-nos, sembla programat per posar-nos fi, també. Ja ho llegireu.
La finalitat última de la ciència és presentada en el llibre com la consecució del progrés i el benestar de les persones però hi ha qüestions que, potser, ho farien discutible, com ara el delicat tema dels aliments transgènics. I no per qüestions de salut, precisament. Per mi, allò més preocupant és la qüestió de l’exclusivitat sobre l’ús de les llavors, una cosa que encara no està convenientment aclarida. Els beneficis que se’n deriven sobre la fam al món són inqüestionables, però desgraciadament, de vegades no són l’única motivació que mena aquestes coses. Tenim l’exemple més clar de les vacunes que no arriben mai al tercer món perquè els probables usuaris no ofereixen “mercat” per fer-les rendibles econòmicament, per exemple.
Com veieu no és un llibre per deixar-te indiferent. Recomane vivament la seua lectura i espere, de tot cor i per la part que em toca, que aviat puguem gaudir-ne dels beneficis del treball de tots els investigadors que, com en el cas de Salvador Macip, viuen per fer de la ciència l’instrument per aconseguir un món millor.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

un interessant debat ciència i moral, per què et preguntes: quina moral triem per acotar la ciència? ^^

josepmanel ha dit...

jo sempre triaria la moral de l'alcoià, evidentment.

Clidice ha dit...

els hauries de patentar els teus acudits dolents ;P encara faries el primer euro :)

(paraula de pas: examOn. uiiiiiii)

SM ha dit...

Moltes gràcies pel comentari, josepmanel! (i perdona que no l'hagi vist fins ara; encara m'estic posant al dia dels blogs endarrerits).

Si t'ha interessat el debat moral que generen aquests avenços t'agradarà el proper llibre de divulgació que estic preparant (no puc donar més detalls de moment!).

D'acord que el tema dels transgènics és molt complexe i en el llibre només es tracta breument. Fa poc en parlava en un blog.

josepmanel ha dit...

Gràcies a tu, Salvador. Ja saps que has guanyat un lector més (i un tant per cent també, que aquesta vegada me'l compraré). Una salutació.