gestió de l'esplai

Recol·locar una caputxa que fuig del seu ancoratge de botons (dues vegades). Obrir una barreta energètica que prèviament ja ha patit els esforços del seu propietari, segurament amb les dents, perquè ja ve totalment salivada. Demanen permís per llançar a la paperera una torrada que ha caigut a terra per la part que avisava el bo de Murphy (en la seua llei inefable). Queixa per caiguda d’entrepà i raonament de comprensió perquè el colp s’ha produït fortuïtament. Em demanen que estrete la cintura del pantaló perquè amenaça esllavissada imminent. Una corda del departament d’educació física sembla resoldre el problema momentàniament. Un altre s’ha tret la sabata i no pot tornar-se-la a posar. Després de diversos esforços acabe pensant que sa mare ja el va gitar anit amb les sabates posades. Exigeixen paper del vàter. S’ha acabat. Li lliure el meu últim clinex. Li dic que l’ha de tornar quan acabe, que no en tinc més. Riu burleta (afortunadament). Llançament d’objecte desconegut menut a l’ull. Dos bufits i a volar la milotxa. Conflicte amb insults: “niñata” i “zorra”. Així, en perfecte castenallo. Amenaça mil·lenària de fregar-li la llengua amb sabó i desplaçament cautelar a l’arbre de pensar. Li llevem una vara a algú que s’ho passa d’allò més bé calfant el personal. De fet està tan abstret en la seua activitat que no se n’adona de qui l’agafa i quasi si acabe cobrant. Algú ve amb un petit arbre dels que envolten (encara) els límits del pati, totalment horroritzat perquè “algú” l’ha arrancat. Una queixa perquè una companya l’ha marginada del joc. Obrir un pot de galetes hermèticament tancat (“On l’ha comprat ta mare? A una tenda de supervivència?”). Desfer una rotllana perillosa que s’ha fet amb l’ajut d’una corda provinent dels pantalons d’algú i que s’emporta per davant tothom que troba al pati. Un bac que té com a conseqüència el rodolar de l’esmorzar i el consegüent empastifament de les seues parts i la posterior cerca de companys solidaris per compartir. Tots els consultats em mostren les mans buides (i la boca plena). Sona la sirena. No puc creure que la mitja hora haja passat tan aviat...