PRÒXIMA PRESENTACIÓ

PRÒXIMA PRESENTACIÓ

dilluns, 24 de setembre de 2012

"Sol de mitjanit a Reykjavik" Alba Álvarez




Alba Álvarez ha convertit el seu blog, Sol de mitjanit a Reykjavik en paper. Bo, ho ha fet l’editorial Germania, amb encertat criteri. La història no és nova. Puc donar-ne fe. Ha fet el trànsit de la virtualitat fins la textura del paper per poder encabir-se entre l’espai de les mans i convertir-se en motiu de goig en qualsevol racó. I és normal. Calia que passés, perquè Alba ha anat farcint la seua poètica de qüestions molt físiques: de la física de la geografia humana (l’orografia de la pell) i de la geografia política (el territori que cal alliberar). Totes dues barrejades, en un perfecte equilibri. Agermanades i cosides per una mateixa força motriu, la passió. La que pot generar la persona estimada, amb les seues aproximacions o maleïdes absències, i la que suggereix també el territori que apamem de quimeres i que, tal com Alba, volem crescut de personalitat pròpia, el nostre País Valencià, malgrat aqueixa mena d’afectació, no sabem si congènita que, com ella mateixa diu, fa que haja “perdut el nom/ el crit de la ràbia i la constància”.
El sol del seu poemari il·lumina dues forces que caminen paral·leles en una única veu: voler realitzar-se, voler ser en plenitud l’amant que troba niu per als seus gestos de tendresa entre els racons de l’estimat, i ser a la vegada ciutadà complet que puga  vestir sense entrebancs de cap mena el seu crit de llibertat.
I a cada poema que avances no pots evitar evocar el record del mestre Estellés, quan ella extrau olors i sabors i sorolls i et permet afegir la resta dels sentits sobre la traça dels seus versos, i apamar el desig, el dolor, el somni... de cada cosa que passa. Talment com ella mateixa escriu del fill del forner que feia versos: “Respirant versos, mastegant paraules,/ senties la terra a colp de síl·laba/ fent d’aquelles dues cames, una obra d’art...”.
L’amor és la gran obra de la literatura, diuen. Un amor que és sempre reflex i personificació. Que privilegia la mirada que lliurem al món i ens rescata de la condició d’ésser anodí i desafectat. Que ens empenta a cercar constantment aquell punt Arquimedià que cal per moure en revolta el que semblava impossible. Això he vist jo sota el Sol de mitjanit a Reykjavík d’Alba Álvarez.

9 comentaris:

caterina ha dit...

La catosfera darrerament està d'enhorabona! Cercaré el llibre a Palma, a veure si el trob. He llegit algun cop el blog de l'Alba i realment és una magnífica escriptora i poeta! Tenc ganes de descobrir la seva obra.

Carme ha dit...

El llibre no el tinc encara, però el blog el llegeixo des de fa molt temps i m'encanta!

Josep Manel Vidal ha dit...

Caterina, ella està cercant el teu llibre per ací, també. Potser seria bo que negociareu un transvassament ;)

El llibre paga la pena, Carme. Ella va tindre la pensada perquè li'l presentés el divendres passat i ho vaig fer de bon grat perquè s'ho mereixia.

Emilià ha dit...

Què tal Josep Manel? Sóc Emilià Villena i vaig fer la gravació divendres passat (21 de setembre) de la presentació del llibre d'Alba. Volia felicitar-te per la teua presentació donat que vaig gaudir força amb el teu llenguatge farcit de paraules carregades de contingut i literatura. Avui dimarts, al fer el muntatge he tornat a disfrutar i no volia deixar de assabentar-te. Salut

Josep Manel Vidal ha dit...

Hola, Emilià. Moltes gràcies pels teus elogis. La matèria primera (el llibre d’Alba) va apuntalar molt bé les coses i les ganes d’allò què volia dir. Considere que és un bon poemari, que mereixia el ressò que li donàvem. I en ell pot llegir-se també la llavor d’una futura veu poètica que tant la literatura, com la societat del nostre país, necessita. Les veus apassionades ens calen com l’aigua que bevem.
Per cert, cap alguna possibilitat de veure eixe muntatge penjat en algun lloc? Una abraçada.

Emilià ha dit...

Quina afirmació més interessant ¡¡¡¡ "Les veus apassionades ens calen com l'aigua que bevem". Em recorda aquella que diu "la poesia eés una arma carregada de futur" jejejej

Li hem passat una còpia a Alba. Faré les gestions amb la Coope per poder penjar el vídeo. T'envie el link aviat. Una abraçada Josep

Josep Manel Vidal ha dit...

Gràcies, Emilià. Una abraçada.

Emilià ha dit...

Josep Manel, ací el link de youtube.

http://www.youtube.com/watch?v=gvGDuMJduSs&feature=plcp

Salutacions

Josep Manel Vidal ha dit...

Gràcies Emilià, prenc nota. Una abraçada.