Instal·lada
en la memòria
de les
coses,
bategant
en flaixos imprecisos
al
contacte de cada objecte
que fou
matèria
entre
els teus gestos.
Un filet
de tu mateix,
com el
solatge
del fons
de la butxaca
del teu
davantal de filadora
que
espolsaves al terrat
tots els
capvespres.
Mama,
ara
tots el dies
són hui.
