dilluns, 22 de febrer de 2010

"petites proses blanques", salvador espriu

Si, com és el meu cas un cop al mes, t’has de quedar tot el dia al col•legi, les hores se’t fan molt llargues. Regirant entre els llibres de la biblioteca del centre, com qui cerca queviures per suportar la desgràcia del naufragi, m’hi vaig trobar una xicoteta joia: “Petites proses blanques”, un recull de textos que Salvador Espriu va escriure entre el 1937 i el 1952, i arreplegats en un llibre editat per Juan Granica S.A., dintre d’una col•lecció anomenada “Lectures Moby Dick” (m’imagine que ja desapareguda), adreçada principalment als escolars, d’ací les propostes pedagògiques del final. No solament m’ha salvat de les estones de deriva, sinó que m’han omplert el pou sec i malmès de les lletres, amb una lectura que recomane sincerament. Però això si, per a gaudir a estones intermitents, com qui vol farcir el pas del temps amb un nou rent que el faça més cundidor.
Es tracta d’una mirada preciosista i poètica de la natura (el gripau, el rou, l’herbei, la riera...) i que l’autor va associant a emocions i sentiments humans, transformant-los en móns personificats, que gaudeixen o pateixen del pas del temps, dels capricis de l’oratge, o de la mà decisiva de l’home. Potser siga la tendresa la que amara aquests textos, malgrat que es parle de destins tràgics o de la mateixa mort. O dels contrastos que ofereix la vida, amb tota la seua càrrega de paradoxes. Els cas és que m’he trobat, beneït per l’atzar, amb una petita gran obra de la que no puc estar-me de deixar-vos un bocinet. Profit.

Arbres nus
Els oratges de la tardor despullaven els arbres. La pluja queia sense pausa i va podrir el record de la fullaraca. La neu va venir a pas de llop i esborrava els vials de la muntanya. Els núvols empresonaven el sol. El camp anunciava cada dia a la fredor de l’hivern l’arribada certa del blat. Cap orella no recull avui la fina prometença de la terra. La font ha emmudit i ara es glaçava, perquè totes les roses són mortes. Les òlibes senyoregen els arbres nus i trossegen el silenci de la nit amb presagis de desgràcies. Al marge, al vessant, al cim, a la cinglera els arbres tremolen, desemparats sota el cel sense llum. No hi ha ni un sol camí que redimeixi la solitud dels arbres nus.

10 comentaris:

fanal blau ha dit...

Gràcies Josep Manel per aquest tastet de proses blanques i pel text que l'encapçala.
Ja som uns quants no oblidant Espriu!

Clidice ha dit...

el millor d'aquests actes és la recuperació de textos que no estan mai a primera plana :) gràcies pel teu :)

Carme ha dit...

Quin text més bonic, haurem de recuperar la lectura sencera. Jo no he llegit mai proses blanques, tot i que em sembla que ja ens en vas parlar un dia.

novesflors ha dit...

Jo tampoc no coneixia aquest text. Molt bonic i tota una troballa.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Eixe bocinet és el que més m'ha agradat de tot el que he vist al llarg del dia de hui referent a l'Espriu per estos móns.

josepmanel ha dit...

Gràcies a totes! Efectivament, he recuperat una de les meues prehistòriques entrades. M'ha semblat que era un bon text per fer-ne memòria, la lectura del qual, per les circumstàncies, em va sentar d'allò més bé.

vpamies ha dit...

Josep Manel, un tast magnífic!

Gràcies per afegir-te a l'homenatge!

digue'm ariadna ha dit...

... Recordo que ja n'havies parlat d'aquestes petites proses poètiques, de la pluja i de les altres relacions... com molt bé dius, una petita gran obra...

defak ha dit...

M'has fet ganes de rellegir-lo...

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

...traigo
sangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...


desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ


TE SIGO TU BLOG




CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...


AFECTUOSAMENTE:
FILANT PRIM


ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE LOVE STORY, CABALLO, LA CONQUISTA DE AMERICA CRISOL.

José
ramón...

"La llum de les estrelles mortes" segons Raül Vidal

Josep Manel Vidal, mestre de professió i escriptor per gust i il·lusió, va nàixer fa 52 anys a l’Alcúdia de Crespins, comarca de La Cos...