diumenge, 31 d’octubre de 2010

l'havanera dels borratxos

“L’havanera dels borratxos”, tal i com bé diu Pep Gimeno “Botifarra”, és una cançó de taverna. Una taverna ja desapareguda i que arreplegava els carreters que passaven per l’Alcúdia de Crespins (La Costera) i que s’aturaven allí per menjar i beure. El local era atès per Patricio i Alberta, els dos personatges que nomena la cançó, tot i que ella era precisament qui més tallava l’abadejo en el negoci. Alberta era una dona resolta i decidida, com les dones de l’època, avesades a bregar en el corrent de les vicissituds. No sabia llegir ni escriure. Ni falta que li feia. En una llibreta menuda s’apuntava els deutes de la clientela, dibuixant rodolins. Segons la grandària del cercle, es referia a una moneda o una altra i així ella en tenia prou. Mai no li fallava la comptabilitat.  Mon pare em conta moltes històries d’aquests dos personatges que, potser, algun dia transcriuré. Històries remullades de tendresa, donat que Patricio i Alberta eren els seus avis paterns. I jo, per allò de la lògica que imposa el patrimoni dels llinatges, sóc el besnét. Comprendreu que no puga deixar d’emocionar-me cada vegada que l’escolte. Ací us deixe una de les moltes interpretacions que en fa el Pep.


divendres, 8 d’octubre de 2010

Estellés 1982


Un poema de Manel Alonso Català, amb les fotografies del periodista  Juli Esteve, recordant el dia en que Vicent  Andrés Estellés va ser a Puçol participant en el Dia de l'Arbre de 1982.