diumenge, 31 d’octubre de 2010

l'havanera dels borratxos

“L’havanera dels borratxos”, tal i com bé diu Pep Gimeno “Botifarra”, és una cançó de taverna. Una taverna ja desapareguda i que arreplegava els carreters que passaven per l’Alcúdia de Crespins (La Costera) i que s’aturaven allí per menjar i beure. El local era atès per Patricio i Alberta, els dos personatges que nomena la cançó, tot i que ella era precisament qui més tallava l’abadejo en el negoci. Alberta era una dona resolta i decidida, com les dones de l’època, avesades a bregar en el corrent de les vicissituds. No sabia llegir ni escriure. Ni falta que li feia. En una llibreta menuda s’apuntava els deutes de la clientela, dibuixant rodolins. Segons la grandària del cercle, es referia a una moneda o una altra i així ella en tenia prou. Mai no li fallava la comptabilitat.  Mon pare em conta moltes històries d’aquests dos personatges que, potser, algun dia transcriuré. Històries remullades de tendresa, donat que Patricio i Alberta eren els seus avis paterns. I jo, per allò de la lògica que imposa el patrimoni dels llinatges, sóc el besnét. Comprendreu que no puga deixar d’emocionar-me cada vegada que l’escolte. Ací us deixe una de les moltes interpretacions que en fa el Pep.


4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

històries que segur que conservaràs

josepmanel ha dit...

I tant, amic, i tant...

Carme ha dit...

Doncs si algun dia les transcrius... espero que ens les ensenyis!

l'escriptor inexistent ha dit...

Caben moltes històries en una taverna com la que anomenes. Ja tens feina.

"La llum de les estrelles mortes" segons Raül Vidal

Josep Manel Vidal, mestre de professió i escriptor per gust i il·lusió, va nàixer fa 52 anys a l’Alcúdia de Crespins, comarca de La Cos...