dimarts, 25 de gener de 2011

"Les tombes buides". Marc Masdeu

 “Les tombes buides” és un llibre teixit sobre huit monòlegs de huit personatges que descriuen les seues vivències i frustracions en un moment molt concret de la seua existència minvant, en alguns casos. Vivències que s’han vist creuades sovint per la coneixença que obliga la proximitat del lloc comú on hi viuen. A mode de confessió –de vegades intuïm que d’intimitat religiosa- ens assabentem dels desficis de la carn de la Ramona; de la gosadia suïcida del Joaquim, jugador que ratlla la ludopatia; de l’agonia del Domènec, abocat al llindar de la vida en un moment de joia familiar; de les frustracions d’un escriptor; dels problemes intestinals del Tomàs, que amaguen una tragèdia; del carter que cau en l’addicció de la tafaneria que hauria d’evitar en el seu ofici; de la Maria i les seues identitats; i de la Caterina, que troba una altra existència més acomodada en aquella dissort que l’afligeix.
Jo destacaria “L’amor suprem”, per la força i la capacitat d’evocació del discurs que permet la tensió literària i hormonal que li cal, i “Rentar-se les mans”, per la quantitat de metàfores que aconsegueix encabir en una història que ben bé podia haver acabat al mateix lloc on havia començat, a la tassa del vàter.
A poc a poc, Masdeu va desenvolupant cada argument individual que, amb el lligam adequat, fa aparèixer una trama general que acaba conformant el paisatge complet d’un indret rural, semblant a qualsevol dels que hi tenim al nostre imaginari, que encara va menat per principis tan universals com el sexe, els diners i la mort. I que fa de “Les tombes buides” una crònica de la perpetuïtat dels afanys i desenganys que encara habiten les ànimes insatisfetes de la nostra geografia comuna.
Marc Masdeu (Castellar del Vallès, 1976) és periodista. Fins ara ha publicat els llibres: El gos autodidacte (Proa, 2003. Premi Josep M. López Picó), Els escalfadors (Proa, 2004. Premi Parc Taulí), Les nanses (Pagès Editors, 2006. Premi Les Talúries) i El carnisser del fred (LaBreu Edicions, 2010). Malgrat el seu lligam filial amb El Vallès Occidental, viu des de fa sis anys a Soses (El Segrià).