dimarts, 29 de març de 2011

"Les edats perdudes". Judit Pujadó.

Viure condicionat pel futur que altres han escrit per tu és molt fotut. Aquest empresonament, del que sembla mai no vas a poder desfer-te’n, és el fil argumental sobre el que Judit Pujadó va bastint “Les edats perdudes”, una novel·la en la que vas submergint-te, endinsant-te, amb la mateixa i inevitable curiositat i fascinació  amb que la protagonista, aquella Nora adolescent i fràgil del principi, porta a baixar per aquell forat que conviu a prop de les seues descobertes i que condueix a les interioritats d’un món soterrat i oblidat  que acaba sent escenari i origen d’un moment tràgic que ho canviarà tot.
Més tard, una Nora adulta, clarament vocacionada per la fotografia (una formació molt adient per a algú com ella, capaç de parar-se en els detalls més inversemblants i extraure l’ànima mateixa dels instants, les coses i les persones), descobreix altra gent que, talment com el seu personatge, viu  forjada en motlles en els que no acaben d’encaixar i dels que sembla no van a escapar-se mai.
Un llibre farcit de personatges amb el carisma suficient perquè siguen recordats temps després de la llegida, amb l’afecte llunyà dels éssers que van conviure (o no) amb nosaltres, gràcies a la intensitat amb la que han sigut representats per la seua autora, que ens ofereix un viatge per la rebel·lia, l’acceptació i la metamorfosi, si tenim sort, per agafar-se, de bell nou, al fil de la vida.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Moltes gràcies per les teves paraules, has percebut perfectament el que jo volia transmetre. Em fa feliç

Carme ha dit...

En fas venir ganes...

"La llum de les estrelles mortes" segons Raül Vidal

Josep Manel Vidal, mestre de professió i escriptor per gust i il·lusió, va nàixer fa 52 anys a l’Alcúdia de Crespins, comarca de La Cos...