dijous, 23 de juny de 2011

criatura



Aquesta imatge virtual que acompaña la brevetat d’aquest post és talment una mena d’imatge ecogràfica. Perquè puguem veure el rostre de la criatura que, a poc a poc, va fent camí fins la fisicitat definitiva dels llibres de paper. Confesse que al veure el detall de la filosa, teixint paraules, em vaig emocionar. Algú que ja no hi és les va teixir per mi abans... Vos deixe també un enllaç al blog de l’escriptor Manel Alonso que en parla generosament d’ell. Cada vegada que llisc la seua ressenya, trobe que aqueixa criatura parida entre intimitats i solituds va prenent una estranya desmesura. Evoluciona en cada mirada de cada llegida. Quines ganes tinc de tenir-lo a les mans!