dilluns, 14 de novembre de 2011

"Fronteres de vidre", Francesc Mompó


Personalment sent una especial atracció per les teories sobre els mons paral·lels. I la meua manera d’abundar en aquesta quimera és cercar-ne a l’imaginari de la literatura que en parla. Em sedueixen les pensades sobre les imatges construïdes a l’altra banda del mirall. Considerar si les vivències que sembla s’enceten amb els nostres gestos, tenen continuïtat cada vegada que els donem l’esquena. Si aquells éssers mimètics continuaran reproduint, amb mil·limètrica voluntat, cadascun dels nostres posats. I en aquesta recerca inquietant m’he trobat amb el llibre de l’escriptor i blogaire Francesc Mompó, “Fronteres de vidre”, un recull de relats que mira de personalitzar aquestes “teories” amb éssers de l’altre cantó impossible de la vida. Cada narració és una petita clivella a través de la qual un pot endinsar-se i observar allò que a la vida real no pot veure i que només intueix des de les seues cabòries. Reflexes d’una existència que ens suggereixen els objectes i les formes amb capacitat per guardar-ne, ni que siga un bocinet, entre la seua talla arrodonida i perfecta. Un joc d’ambigüitats constants per preguntar-nos, sovint, qui és real i qui no. En una obra de ficció com aquesta res és el que sembla. Potser, després de tot, ens caldrà fer com l’avi Torró, actuar amb prudència i no menystenir aquell món que s’endevina, amb apunts dispersos, per cada racó que travessem sense donar importància. Francesc Mompó tracta amb un bon apunt literari la màgia del vidre. Supose que juga amb avantatge: és un bon escriptor i, a més és natural de l’Olleria. Sap del què parla. 

6 comentaris:

Carme ha dit...

M'ho he passat genial, llegint-lo... M'ha encantat. Tinc un apunt per penjar un post, ara després del teu, tan ben escrit, gairebé em fa vergonya penjar-lo, però en un parell de dies... potser m'animaré.

Bon dia i bon dilluns!

Xavier Aliaga ha dit...

M'ha fet molta gràcia l'apunt final sobre Olleria i el vidre. Molt gran.

josepmanel ha dit...

Has de penjar l'apunt, Carme, perquè l'autor ho agrairà i perquè el llibre s'ho mereix.

Sí, Xavier, només que és un apunt que no tot el món entendrà. L'autor sí, segur.

Francesc Mompó ha dit...

Moltes gràcies, Josep Manel per l'amabilitat de les teves paraules. El fet d'haver festejat el vidre des de menut -mon pare i el meu germà han estat vidriers, l'Olleria és la petita pàtria del vidre, i fins i tot jo he treballat alguna nit carrejant a l'arca- haurà fet que en tinguera alguna coneixença secreta.
Una abraçada.
Carme, ara m'has deixat delerós del teu tast.
Xavi, una abraçada.
Salut i Terra

josepmanel ha dit...

Això és el que pensava que la gent no agafaria: que l'Olleria és la petita pàtria del vidre. Gràcies a tu, Francesc.

Carme ha dit...

Gràcies, per l'aclariment, Francesc, els que no coneixem l'Olleria, ens havíem quedat realment a mitges.

"La llum de les estrelles mortes" segons Raül Vidal

Josep Manel Vidal, mestre de professió i escriptor per gust i il·lusió, va nàixer fa 52 anys a l’Alcúdia de Crespins, comarca de La Cos...