dissabte, 12 de novembre de 2011

"llavor voladora", Oscar Briz

2 comentaris:

Carme ha dit...

M'agrada!

He buscat la lletra per llegir-la poc a poc i ja que la tinc... us la deixo:


Les ones t'arrossegaren
sobre un mar blau i gentil
a una platja que aleshores
era un verger tranquil

Amb vent de llevant volares
cap a terres més endins
fins que un dia t'aturares
entre tarongers i pins

Les arrels són com les mares
busquen terra per instint
les teues allà s'hi clavaren
un impuls ben imprevist

Avui que t'has tornat ja flor
saps que vas ser llavor
d'un arbre lluny d'aquí
quan sents la nostàlgia del temps
quan mires i no entens
que hòsties fas ací

Tu vas viure la infantesa
talment com tothom la viu
ignorant que allò era la vida
que després només s'hi sobreviu

Però com que havies de créixer
ho vas fer sense remei
et va costar reconèixer
el ver color de la teua pell

Avui que t'has tornat ja flor
saps que vas ser llavor
d'un arbre lluny d'aquí
quan sents la nostàlgia del temps
quan mires i no entens
que hòsties fas ací

Avui que saps el teu destí
saps que vas ser llavor
d'un arbre lluny d'aquí
quan sents la nostàlgia del temps
quan mires i no entens
que hòsties fas ací

josepmanel ha dit...

El comentari que arrodoneix l'entrada (com no podia ser d'altra manera!).

"La llum de les estrelles mortes" segons Raül Vidal

Josep Manel Vidal, mestre de professió i escriptor per gust i il·lusió, va nàixer fa 52 anys a l’Alcúdia de Crespins, comarca de La Cos...