dissabte, 7 de gener de 2012

"inocència", Oscar Briz

1 comentari:

Carme ha dit...

Bon dissabte, Josep Manel. Llegint la lletra, mentre escolto la música, em sembla una sort tenir llocs perduts on tornar, ni que sigui en el pensament. La deixo per a qui la vulgui llegir:

Hi ha un lloc perdut en el passat
On sempre m'agrada tornar
Allà la llum és tèbia i suau
I sembla que el temps s'ha parat

Ningú no té pressa de res
I els canvis sempre arriben tard
La gent comparteix el que té
Potser…ho he idealitzat

Estic segur que hi has estat
Si penses ho recordaràs
No crec que ho pugues oblidar
Si es també part del teu passat

Les dones cusen al carrer
I els nens s'embruten als bassals
Tothom és senzill I sincer
Els seu nom és Innocència
I allà cal tornar
Encara que de tant en tant

Hi ha somnis vius i passatgers
I un amic sempre al teu costat
Els ídols mai no són de fang

Són vertaders
A Innocència
Allà hem de tornar
Encara que de tant en tant