dissabte, 5 de maig de 2012

A la Fira del llibre de València

9 comentaris:

Sterxu ha dit...

Em fa l' efecte que cada volta estàs més acostumat a les càmares?? Doncs....acostuma´t dibuixant de les emocions de la vida...
Gràcies per la recomanació de Xavi Aliaga, sense dubte, el busque ja.

Josep Manel Vidal ha dit...

Doncs no, no acabe de fer-me mai a parlar davant d'una càmera i el seu silenci expectant. Jure que puc fer-ho millor en una conversa. Em veig i no m'agrada, però pense que s'ha de penjar perquè només ens queda que fer una mica de soroll a compte d'aquestes coses. Però vaja, gràcies pel teu suport incondicional. Besets.

Francesca ha dit...

Sembles ben natural, el que contes és interessant, què més vols? De nou, enhorabona!

Josep Manel Vidal ha dit...

Gràcies, Francesca. Però estava incòmode i un pèl descentrat. I m'ho note. Però ja aniré agafant ofici, supose. Abraçada.

Sterxu ha dit...

Estic d' acord amb la Francesca: sembles natural, i això és ben difìcil d ' aconseguir front la càmera. La resta de coses a controlar, com ara el qeu et sembla qeu dubtes, ho solucionaràs de categoría, perquè tens convenciment al que parles. Encara que fins i tot, eixos dubtes semblen també naturals...Et retruque els besets

Josep Manel Vidal ha dit...

Gràcies, Sterxu ;)

Carme ha dit...

Totalment d'acord amb aquestes noies... fins i tot en que eixos dubtes semblen també natuals... estàs genial, Josep Manel!

Ho expliques tot molt bé!

novesflors ha dit...

Jo també hi estic d'acord.
Llarga vida a l'escriptura i al lirisme. Sort.

Príncep de les milotxes ha dit...

Aquestes xiques saben molt amic.
Veig que vius i veus el món.

Una abraçada, el príncep.