dijous, 24 d’agost de 2017

tot és de vidre



El fanal que ens protegeix de la mossegada del ciri.
La pantalla que ens esguita amb l’actualitat inventada.
El got que fas servir per abocar-te l’aigua.
Els ulls de l’edifici sobre els que plora la pluja.
La protecció sobre les taules de fusta.
Els miralls que et perboquen cada dia.
La gàbia sense vores de la llum, quan és cridada.
Les ulleres que ajusten la precisió de la mirada.
El cendrer que arreplega el teu desfici.
La fe i l’estima esquerdades de raó i desafecte.