dimarts, 12 de setembre de 2017

em sap greu


Em sap greu que trobes la meua descurança
de silencis, escampats sobre els llençols
del vespre, rebregant la dolcesa que esperaves.
Em sap greu ser tan maldestre
i fer tard als instants que et convenien i que jo
hauria de tenir abraçant-te en la tornada.
Em sap greu errar en el canvi del preu de la memòria,
i fer talls irregulars sobre les fulles del passeig
que podrien amanir-te la mirada.
Em sap greu patir aquesta cosa inútil que és sovint
la melangia, i deixar que s’arrape a les parets
i les assenyale amb la grafia del descrèdit.
Em sap greu, fins i tot, la sutja de pena
que taca els versos de tota aquesta poesia.