dimecres, 6 de setembre de 2017

no som futur



                                                             No som futur.
                                                             D’aquí la meua angoixa.
                                                             Just quan faig descompte
                                                             de tots els dies que arreplegue.
                                                             Just ara que et volia.
                                                             Però hi havia paga i senyal
                                                             en el contracte dels afectes.
                                                             Hi havia clàusules inèdites.
                                                             Hi havia el perill i la pena.
                                                             Com farem per treure’ns
                                                             aquest vent sota les ales?
                                                             Com farem per ser exhaustes
                                                             i no plorar-nos l’aterratge?
                                                             No som futur.
                                                             Això era el què volíem, però.
                                                            Qui aturarà, doncs, la corredissa
                                                            dels pals de llum que fugen
                                                            a la contra del què fórem?
                                                            D’aquí la meua angoixa.