divendres, 1 de setembre de 2017

soldat caigut

"Quan les paraules es tornen clares, em centraré en les fotografies. 
Quan les imatges es tornen inadequades, em limitaré amb el silenci. "
ROBERT CAPA



Visc al carrer vint-i-cinc d’abril. El camí de la derrota. De façanes desacreditades amb pintades. Esgarips superposats. Cal·ligrafia precipitada. Boscatge inintel·ligible de missatges. Crides sense vocació d’entesa. Em cerquen la mirada quan sóc fora. Però sóc bo ignorant la desraó aliena. Sóc l’home que camina per la perifèria. Puc avançar entre rutes de pèrdua. Faig senyals incòmodes de condensació sobre la fusta que marca l’adéu de la darrera estada. Un personatge breu entre la follia dels atzars. He robat tota la sort que podia als casinos antics. M’he jugat les hores en les seues taules de marbre groc i clivellat. M’he begut les oportunitats i m’he enlairat i he enregistrat les caigudes en el llibre de l’arbre enemic. Militant, cada vegada més pròxim, de la darrera batalla perduda.