dissabte, 9 de setembre de 2017

tanquem la porta


Tanquem la porta. Conservem a dintre la tornada. Alenem al ritme del propòsit i apuntem els versos de camí a la feina. Fem la curosa litúrgia de saludar la coneixença. Combreguem amb el pa de les hores que ens apleguen a l’espai confús del metro. Ens escrivim els afectes en el mòbil. Perdem la realitat instants abans de produir-la. Ens sabem totes les rutes de memòria. Alternem la coincidència de pensar-nos mentre bull la remor calma dels balcons a les façanes. Guardem veus al fons dels mobles i tributem la gana en el sol de les terrasses. Assagem bel·ligeràncies tot sabent ben soterrades les destrals d’aquell conflicte. Ens plouen els silencis, pausadament, sota l’arbreda. Esgotem el dret de seure sobre totes les cadires. Demanem el torn en la parada i ens guardem els punys a la butxaca i serrem les dents en la tempesta. La nit fa malbé les ombres que ens sortien de l’esquena. Tornem a casa. A dintre esborrem el rastre de l’exili que hem estat en el lloguer de les hores. Llegim una mica. Rodem la clau. Tanquem la porta.