dimecres, 27 de desembre de 2017

no farem més aturades


Fotografia: Elias Schupmann

Les petites sordideses que imposen els silencis sobtats per les converses que no has pogut atendre. Quatre paraules per resposta, esporgades d’afectes. L’esforç inútil i terrible de l’oblit. Les asprors dels racons que no sabies que podies habitar. La incapacitat que dóna la distància per desfer els malentesos. Aquelles indiferències que et traus dels punys del greuge, com els mocadors pretèrits de les àvies. Les hores que mancaran fins el proper senyal de la seua evidència viva. La feixuga tasca de l’espera, d’evitar-se la inèrcia del pànic menant les paraules envers el buit que t’ha deixat com a penyora. El dubte repassant-te la lliçó, constant, de saber si suportaràs que no hi siga. L’intractable destí de la pèrdua.