dimecres, 13 de desembre de 2017

propers escenaris


Fotografia: Ylanite Koppens

En el moviment de la vida pots decidir només romandre. Però tot és un corrent que t’arrossega i no et deixa instal·lar-te en allò que t’ha fet tria. Vols ser d’algun lloc. Però no gaire lluny de tu mateix. Aviat hauràs d’enllestir el nou paper que has escollit per al proper futur. Aviat representaràs l’home sol que confia en els recursos que ha anat collint amb el frec de ser-hi viu. Tens un estat de pletòric suïcida. El convenciment del poder de tots els coneixements adquirits al llarg del temps. Els teus interessos degudament ordenats i en posició d’eixida. Apuntalant-te l’ànim. Penses en el proper escenari. En els propers escenaris. Cal pluralitzar per entendre’ns el repte. La discreció és un vaixell que naufraga. No pots residir-hi per més temps en aquella ruta que t’obligava a traçar els registres del trànsit amb el cap acotat. Vols mirar directament als ulls de la veu que et crida. Tens una voluntat renovada i incendiària. Saps —i no saps com—, que tens allò que somies a l’abast de la mà. I res no sembla dir-te el contrari. Arribaràs. La inèrcia impresa en els instants que ets ara va a aparcar-te en aquella casella on el joc ja no és del tot compendi d’atzars i contingències. És la predisposició que han agafat les hores d’ençà que els anys t’han teixit la vestida gana d’arribar-hi. És el moment. Un ara indefugible. La propera pàgina —i probablement, totes les altres— s’escriurà sola. La vida no és un dictat de propostes. La vida és el detall que has construït amb tot d’accidents i provisions assumides i que vol ser-te favorable a la fe del canvi. Aviat diràs el teu nom davant del món. Ningú no podrà evitar aquella solemne pronuncia.