dilluns, 8 de gener de 2018

per la vesprada

Fotografia: Giuliamar

"La pluja s'ha fet omnipresent.
Sembla disposada a dissoldre el paisatge."
BARBARITATS

Gairebé a les portes de la nit aparegué la pluja. Ningú no l’esperava. Els pronòstics sobre l’oratge no la van preveure. Ni els llauradors, que llegeixen perceptivament el rastre del vent i l’olor de la terra convulsa. Ni es queixaren les velles ferides de guerra, que es tensen amb l’arribada de les tempestes, com si la violència de la natura ressuscités de la seua memòria aquella agressió a la que va ser sotmesa el cos fa tants anys. El cas és que va arribar, amb una virulència injustificada, amb precipitació, com si ens ataqués amb ràbia, dolguda pel retard, potser, i va treure la pols als teulats i l’asfalt roent, als cantons ombrívols de pixums i temps d’esperes, al metall dels vehicles, cuits i descolorits pel sol implacable. S’escoltaven trons, però no alçaven el seu to intimidatori a causa de la distància. S’emportà també una petita part de l’estiu. Potser un bocí sense importància, perquè de sobte començà a bufar un vent fred que despertà la pell de la seua letargia i feu alterar la seua geografia, crescuda de falses espigues. La gent, dempeus a la porta de les seues cases, contemplava la pluja com si es tractés d’un fenomen insòlit. Amb la mirada absorta, de xiquets vells, fascinats per una novetat aliena als seus costums. L’olor a terra mullada s’imposà a la resta de la vetllada i ens va portar el record inconcret de plaers que no encertàvem a anomenar. Jo tenia el teu record, malgrat el seu caràcter impossible, estès als ulls de la part del recambró de la memòria. El record de la teua imatge teixida a força de lligar invencions, parada davant d’un finestral de vidres passejats per les gotes de pluja, amb el cap lleugerament inclinat, en un gest com de recerca de comprensió, Per un moment et vaig sentir tan a prop que vaig pensar si podria trobar-te amb només creuar el carrer. Fou tan intensa aquesta pensada que fins i tot vaig arribar a témer que s’escoltés per sobre del soroll del repicar de gots i coberts, de passes i paraules, dels dits de la pluja tamborinant sobre les teules remullades.