dimarts, 2 de gener de 2018

retornarà l'espectador, però?


El cinema és un art. Però també és un negoci i un entreteniment. No anem a posar-ho en dubte ni tampoc a obviar-ho. Quan els fidels seguidors de Star Wars vam saber que Disney s’havia quedat els drets sobre la producció de la saga, vam acudir en massa a les farmàcies per proveir-nos d’insulina en grans dosis. El debut diabètic estava garantit. Però (afortunadament) ens vam equivocar. Potser per això la profunda decepció d’aquest tercer lliurament de la nova fornada em resulta tan gran. L’objectiu de cercar un públic més ampli (guanyar més calés, en el fons) introduint diferents gèneres que ara es popularitzen tant a les pantalles o un humor qüestionable (que converteix en patètica paròdia personatges que teníem mitificats) pot ajudar. Però ens aparta a aquells que hem gaudit de la “part fosca” de la saga. Per a mi és com si tornàrem al Batman histriònic de Burton després d’haver tastat el Batman complex i turmentat de Nolan. Quan la disposició de la trama t’incomoda més que la disposició de la butaca ja tens un símptoma ben clar de que allò no funcionarà per a tu. No emociona. Les sub-trames que van generant-se, no encaixen. Cap ni una afegeix tensió sobre els esdeveniments. Et recorden més bé les constants interrupcions a les que et sotmet qualsevol canal de televisió generalista que no deixa clímax viu en res d’allò que emet. I aviat els girs de guió semblen més producte de confusió que de sorpresa. Només salvaré dos moments. Rey (Daisy Ridley), durant la seua estada a l’illa on Luke viu aquell exili voluntari, entra en un lloc amagat on pot contemplar el seu propi reflex i on s’hi veu multiplicada. De sobte, hi apareixen decenes de Reys idèntiques, totes movent-se amb ella, però no a la vegada, sinó en una coreografiada successió de moviments que li dóna a l’escena una atmosfera atractivament pertorbadora. L’altre es produeix quan la pròpia Rey s’enfronta al Líder Suprem i se les ha de veure amb els guardians vermells que el protegeixen. Un duel estèticament immillorable. La resta, una paròdia (ja ho he dit) de la saga i dels personatges. Innecessària. Llevat que (i també ho he dit) es vulguen recuperar els diners invertits de la manera més ràpida (i fàcil) possible.