dijous, 14 de juny de 2018

diumenges


Hi ha diumenges que imperfeccionen els objectes de l’estada. La polida rodonesa de les formes. Els diumenges acomiaden la il·lusió de ser-hi dos fins al final de la pel·lícula. I fan pesant les hores de la tarda. I taquen amb el greix dels dubtes les estovalles de la menja. Els diumenges estosseguen els adéus en aquell aspre de la gola. I fan trampa en el probable guany de la juguesca. No sempre són al final de la setmana. És un dia, només, que se’ns espatlla en la corredissa de les ganes. No va primer, ni té cap ordre ni seqüència. El teníem en l’agenda, immers entre les pàgines que apuntes els dies abans de la tornada. Com si ens haguéssim oblidat de posar ordre, de treure-li a les nits les incerteses, de ser fidels al ferm conveni de l’afecte. Són dies, només, que van enverinats d’aquell diumenge que pensàvem soterrat a cada humida condició de la besada. I insisteixen amb la seua melangia per sobre de l’atzar de conèixer-te. I ens ratllen la façana de l’estima amb esgarips i sanglots i salabrors de cosa vençuda. Hi ha la tòxica amenaça d’un diumenge que recela de la dolça condició de l’alegria. Però tant fa el que ell pense que pot durar en el seu coure. Aviat serà cessat en les funcions d’aquella pena per l’inevitable demà d’un millor dia.

Del llibre "L'INSTANT PREVI"
Ed. Quimera