dimarts, 12 de juny de 2018

els amors que no moren


Els amors que no moren circulen com un corrent per les habitacions buides i tanquen sobtadament les portes amb cops de fusta rancuniosa. S’enfilen per les teulades i es beuen l’aigua de la pluja i escampen la terra dels cossiols i alenteixen la llavor de les promeses. Fan senyals en totes les parets de la mudança. Agafen la veu del silenci per adreçar-te la paraula. I et fan caminar en cercles sobre la hisenda de la memòria. Els amors que no moren viatgen dempeus sobre l’insomni, i fan nosa en els àpats del migdia i en la cridòria de les revetles. Fereixen de recança la joia de la música. T’empenten cap endins la fúria de les hores.

Del llibre "L'INSTANT PREVI"
Ed. Quimera