dimecres, 8 d’agost de 2018

12.


No vull entrar en l’oratge enfollit de la rancúnia. Ni en els seus paisatges de niló i filferros rebregats. Vull sentir-me estalvi d’aquella vida que se m’imposava sobre les collites de la pau. Només escriure. I llegir. Visitar-me aquell interior d’ombria on les hores eren un privilegi. Un amarratge perfecte. No vull tornar a la tirania d’aquella veu.