divendres, 27 de març de 2020

moviment

“Somos una especie en viaje.
No tenemos pertenencias, sinó equipaje.”
JORGE DREXLER

El futur no existeix. L’única referència de trajecte que tenim és el ara mateix. Això vol dir que en la comptabilitat de les hores tot són pèrdues. Tot esdevé efímer, fantasmagòric. Totes aquelles previsions sobre el què anava a ser la progressió de l’existència és només literatura sobre la sorra d’una platja. Només l’exercici de la constància pot fer-ho romandre entre totes les coses. Però l’estructura que la manté té la consistència de la boira. Hi ha qui encara pensa en la resolta disposició dels esdeveniments. Aquell “tot està escrit”, com si nosaltres fórem personatges encapsulats en un guió convencional i previsible. Defugint la por a experimentar que no hi ha certeses absolutes, només supervivència. Perquè vivim sobre un argument improvisat. Som el resultat de l’alquímia de les circumstàncies. Fluïm. La vida és una altra cosa. És corrent, impuls, batec. És moviment i canvi. Per això ens deslliurem del patiment quan entenem que la felicitat depèn, només, de no agafar-se a les coses. Quan gaudim de la titularitat en lloguer de tot el que ens ompli. Amb res arribem. Res no ens emportarem. Només aquell bagatge d’emocions i desventures, empeltades a la caixa de l’ànima. Potser tota l’energia aprofitable per fonamentar una nova existència més enllà de l’ara que ens angoixa.