dimarts, 23 de febrer de 2021

onirismes


Deixe anar els costums, l’aigua i el trajecte. La senda partida. L’arbre esporgat. Els nius trencats de les oronelles apedaçant-me la innocència. En aquest estat d’embriaguesa una ballarina s’assembla a una llàgrima, rodant per la galta dels somnis. Mire la nit com gira foradant d’estels la fosca.

Qui diu que les paleres moren en la fruita dolça?