Tu presencia es ajena, extraña a mí como
una cosa.
PABLO NERUDA
Se’ns van aplegar massa
greuges sobre la pell de les trobades. Abans apuntalàvem el dèficit amb
generoses dosis d’indiferència, salpebrades d’ironia. No fèiem cas de les seues
fiblades insectívores i traïdorenques, repuntant-nos el paisatge anònim de
l’esquena. Pagàvem de grat cada fotesa amb el palmell obert on ara s’hi veuen
les rastres de tota aquella xavalla de sal. Se’ns adormien les pensades del
sexe en el brou espès de les llargues migdiades d’estiu. Ens vam mirar aquelles
solituds d’on veníem. La llar que tenia el moment de la nostra coneixença en
dipòsit. I com un salconduit cap al territori invers de les cremades fèiem
petits gestos per no esdevenir definitivament immòbils.