El primer treball en solitari d’Àngels Vidal, abans veu del grup BARBARITATS i ara sota el nom artístic d’ODESSA. Un senzill produït per ella mateixa, amb una bellíssima i suggerent il·lustració de Cristina Peris i Grau, amb arranjaments de Carles Ródenas Martínez i enregistrar en l'estudi de Genís Ibáñez Guerola.
Fent servir estils musicals que van des del jazz fins al pop-rock, Àngels ha volgut personalitzar les lluites imposades únicament pel fet de ser dona. Una crida contra la visió excloent del patriarcat, que imposa cànons i morals reduccionistes sobre les dones. De fet, la cançó que posa nom a l’àlbum “Cos-casa”, ella expressa sense embuts el fet d’haver acceptat el criteri masclista i sexualitzat dels homes com a preu d’allò que elles són i volen ser. Una traïció a ella mateixa amb la col·laboració interessada dels mitjans de comunicació, que treballen descaradament per convertir-les en objecte, vestides amb paràmetres que les destrueixen, més que les defineixen.
En el segon tema “Del no saber” Odessa reflexiona sobre aquell pes del passat que s’imposa sobre les decisions del present i acaba bloquejant el camí que necessitem lliure. Fent-nos saber que l’autèntica revolució ve quan un trenca els grillons del discurs que s’ha anat acumulant a força d’errades, reals i aparents, i que ja no viuen amb nosaltres. Que són polsim.
“Cos-casa”, l’àlbum — anirà apareixent a poc a poc a través de totes les plataformes conegudes—, és una declaració de principis. Un himne al valor de ser una mateixa.
