El primer treball en solitari d’Àngels Vidal, abans veu del grup BARBARITATS i ara sota el nom artístic d’ODESSA. Un senzill produït per ella mateixa, amb arranjaments de Carles Ródenas Martínez, enregistrat a l'estudi de Genís Ibáñez Guerola i amb disseny de coberta bellíssim i suggerent de Cristina Peris i Grau.
Malgrat la dolçor i calidesa del to, Àngels ha decidit que no vol deixa anar la seua veu per dir foteses. El sentiment hi és i t’embolcalla a cada nota, certament. Però hi ha una raó combativa a cada vers i que busca silenciar de raons el moment amb una autoritat ferma i indiscutible. I canta en femení. Cal omplir moltes places encara, deslliurar-les de la tirania dels cossos normatius. Ella mou a recuperar precisament el protagonisme de les dones que es deixen okupar (“en quin moment, em vaig trair?, en quin moment vaig desitjar no estimar el cos que m’alça?”) oferir una justa resistència a aquella estètica que acaba convertint-les en objectes sense ànima.
Quan canta, exposa l’aprenentatge que el fet de ser dona l’ha fet viure. I t’ho conta després d’haver fet el camí, amb la lucidesa que aporta la supervivència. No com un ésser trencat i afectat de desperfectes, sinó amb la seua identitat femenina intacta, perseverant i resilient, perquè com bé diu en “Del no saber”: no és moment de fer-se enrere.
“Cos-casa”, que anirà apareixent a poc a poc a través de totes les plataformes conegudes, és una declaració de principis. Un himne al valor de ser una mateixa. Entreu i sereu benvingudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada