Josep Manel Vidal, mestre de
professió i escriptor per gust i il·lusió, va nàixer fa 52 anys a l’Alcúdia de
Crespins, comarca de La Costera. Hui és un bon dia per presentar el seu llibre,
si sumem 31+3+17 ens donarà 51, quasi 52.
La literatura de Josep Manel
Vidal i Jua podríem dir-ne que té “molta València química” (no confondre, per
favor, amb la nit valenciana festiva), és a dir, la seua alquímia (art), la
seua barreja per arribar a la creació de l’element en qüestió, està plena d’estima:
per una llengua, per una companyia, per les persones, per un mateix... L’estima
podria ser l’hidrogen, l’oxigen, que fa possible la vida, l’alquímia, vaja,
literària de l’autor.
De fet, la València química es
això, la capacitat de combinació d’un element químic, referent, amb d’altres
elements, per formar les molècules literàries, els membres i finalment el cos
del llibre que ací presentem, “La llum de les estrelles mortes”.
Cada conte, cada història, és
un membre del cos, de la persona despullada, la persona procurant viure. Així,
el present llibre, està ple de detalls, de molècules, perquè el seu autor és un
home de detalls, de treballar el llenguatge fins al detall. No és un majorista
de les paraules, ven al detall, directament a la persona. Històries, paraules,
que conformen els àtoms de qualsevol existència.
Trobem l’exercici d’introspecció
(com a persona química) de l’existència. La pesantor, figurada, d’anar cap a
una fi, ja que no deixa de ser una eina de doble tall per riure’s d’allò que
calga, de traure l’humor, taronja, perquè és ben valencià.
Les pors. La teràpia
literària, escriure per salvar tants moments d’incertesa a la via i com a
persona.
Les situacions absurdes, tan
quotidianes a la nostra vida com les que no ho són.
El llistat d’elements químics
de la taula, del llibre, n’és ben llarga.
Allò realment complicat és que
el producte final siga homogeni, que faça lliga i, en aquest sentit, el llibre seria
un magnífic morter del mur literari que ja està fent-se i, el seu autor, un
magnífic obrer de vila, o filaner, per anar fent les tongades, la tramoia, de
la seua obra literària, del llenç que es brodarà.
Compreu el llibre,
llegiu-vos-el i gaudiu-lo.
Raül Vidal
L'Alcúdia, 31/03/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada