dilluns, 7 de novembre del 2022

Repasse els textos per valorar la sinistralitat dels seus defectes. Aquesta activitat està feta de molts dubtes, indecisions i inseguretats. No tot és exposar-se. També cal encertar en la descripció. Reproduir el passatge que vius amb les intensitats que el menen. Defugir la mediocritat de la simplicitat dels actes. Transcendir. Això és. Alçar l’argument per damunt de la indiferència. Acabe de llegir un fragment del dietari de Virginia Wolf. Les enrònies d’una dona que mira d’apuntalar-se amb apunts dispersos. El sudari de melancolia que arrossega cada paraula. La fatalitat de tot allò que fuig. Ha estat només un tast, penjat al web de l’editorial. Aquell parany que permet reproduir el gest d’obrir el llibre i llegir les primeres pàgines, però sense els olors ni els silencis religiosos de la llibreria. No fa gaire vaig aconseguir una biografia a “La Tècnica” de Sabadell. Va ser una compra impulsiva. Sense referències del llibre, me’l vaig emportar. Reconec que tinc una certa fascinació per l’autora. La seua narrativa boirosa i humida. Les ziga-zagues. Aquell passeig anònim que sap fer entre la realitat que mira de viure, anodina i escàpola. De vegades és això. O potser ho és sempre. Escriure per posar pes, fonament, en allò que passa. Llastar-se el sentit de viure més enllà de les evidències que pronostiquen el contrari. Fusterianament dic que morir ha de ser com deixar d’escriure.