correo literario

Tinc una especial devoció per la poesia de la Szymbroska. No hi ha gaire llibres traduïts al català i molts ja apareixen descatalogats, el que em fa revisitar constantment el mercat de segona mà. Diuen que era bastant reticent a parlar de la seua obra, però sembla que durant molts anys va participar de l’equip de redacció de la revista “Vida Literària”, una mena de consultori d’escriptors novells on, entre línies i amb certa ironia, acaba revelant el seu particular concepte sobre el fet d’escriure. Aquest llibre és un interessant recull d’aquelles respostes que la premi Nobel polonesa adreçava als escriptors debutants, sovint amb la intenció de dissuadir a aquells que manifestaven una evident manca de talent, la jàssena de l’ofici literari. Ella assegura que “cap classe magistral, per molta atenció que un hi pose, pot ajudar a crear talent. En el millor dels casos pot ajudar a aquest talent, però només en el cas que ja hi siga, evidentment”. I avisa: “el talent literari no és un fenomen de masses”. “La manca de talent literari no és cap deshonra. És una cosa que els succeeix a moltes persones intel·ligents, il·lustrades, nobles i extraordinàriament dotades en altres camps”. Precisament, per aquest motiu, és molt crítica amb les escoles d’escriptura. “Un autor que conegués la fórmula infal·lible per aconseguir l’èxit literari preferiria fer-ne ús directament abans de guanyar-se la vida escrivint manuals”. Perquè la literatura “és l’ofici menys professional de totes les activitats artístiques”. Abans he dit ironia, però en la major part d’aquestes cartes s’hi aboca un humor àcid i dissolvent, poc sensible si voleu i que arrasa sense concessions amb els sentiments dels aspirants. Ben mirat, la veritat s’ha de presentar així, sense embuts. Amb aquell pòsit necessari de clarividència que permeta exercir, sense ambigüitats, la renúncia saludable o la continuïtat profitosa. @nordica_libros