“L’home de guix”, de C.J. Tudor ha estat una autèntica troballa. La novel·la que voldries llegir després d’una excepcionalitat tan gran com va estar “It” de l’Stephen King en el seu moment. Una història protagonitzada per uns nens que s’enfronten a una malignitat que amenaça de matar, primer que res, la innocència. Tudor jaspia el seu relat de situacions sobrenaturals que afegeixen aquella inquietud que se sobreposa a les coses que passen i les fan ingovernables, difícils d’assumir i, per això precisament, més perilloses i terribles. Però en el seu cas, tot trobarà una explicació que determinarà, per damunt de tot, la lògica. Si més no, la lògica de personatges que miren de sobreposar-se a unes circumstàncies que semblen imposar-se malgrat tot. Tal i com avancen les crítiques que acompanyen el llibre, ens trobem amb un relat hereu d’altres com “Cuenta conmigo” o les més recents “Stranger Things” o “Super 8”, construïdes en un temps (els anys 80) on encara era possible una èpica de les coses senzilles, malauradament ara perduda. Traducció de l'Albert Torrescasana Flotats. Ed. Rosa dels Vents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada