afterland

Lauren Beukes no és una nouvinguda a la meua biblioteca personal. Va fer la seua entrada per la porta gran amb “Les lluminoses”, un thriller fascinant sobre una noia que sobreviu al brutal intent d’assassinat d’un home que no hauria d’haver existit. En “Afterland” Beukes fa palesa de nou la seua notòria i extraordinària capacitat narrativa i el total domini de la ciència-ficció. Tant pel que fa a la construcció d’una trama absorbent, que et deixa sense alé, com pel que fa al fascinant ús del llenguatge, oferint-nos perles com ara les que podem trobar, per exemple, a la pàgina 40: “Cualquier cosa puede convertirse en un agujero negro si se la comprime lo suficiente. Así fue como reaccionó Tayla: se contrajo bajo la densidad de su tristeza y absorbió toda la luz.”

“Afterland” és una novel·la que conta, d’una manera visionària i terroríficament versemblant, com un virus erradica sense remei una part ben concreta de la humanitat: els homes, i obliga les dones a agafar les regnes del món. El llibre planteja una idea sobre la família i els sacrificis que cal fer-ne per a mantenir-la i acaba convertint-se en una reflexió sobre el paper que ha de mantenir la literatura i de com cal tractar-la perquè ens resulte de debò un instrument al servei de la transformació. Només cal que pareu atenció, entre altres, al diàleg entre Miles i sa mare, a la pàgina 458. És per emmarcar.