divendres, 24 de desembre del 2021

el Nadal no és fàcil

¿Què et portaré, aquest Nadal, si se’m menja
la sequedat les obagues del cor
i no m’hi creix ja més molsa ni grèvol?
NARCÍS COMADIRA

Se’m fa cada vegada més comprensible que arribe un moment en el que el Nadal no siga fàcil de pair. Hi ha un equipatge de records i d’afectes que ja no saps com encabir aquests dies. I mira que la solitud, si alguna cosa té, és aquell espai immens capaç d’empomar-ho tot. Però allò que vas viure, amb una plenitud que pensaves infinita, ara que no hi és, sempre acaba entrebancant-te els trajectes. No saps com s’ho fa per exhaurir-te els ànims. És a tot arreu que mires. T’emboira les passes. Et treu la determinació que portaves planificada. Els missatges més clars acaben tornant-se contradictoris. Una ambigüitat amera tots els conceptes del discurs. I et costa demostrar originalitat en allò que fas. El Nadal no és fàcil, cert. Podries detallar tot de coses que ara falten per justificar-ho. Molta gent exposa aquell inventari de tristors. Un exhibicionisme incòmode perquè ens recorda la finitud del que ara som. I després, el valor del que hem perdut. Entens aquell lament. Si bé ho penses, tota aquesta festivitat va començar així: dues persones cercant un lloc per posar a recer la seua solitud. El plany del món que hem perdut s’inicia en aquell moment. I segurament també hi haurà gent que trobarà sobrer aquest escrit, com tu abans. Perquè d’ells és encara la terra dels somnis.