filant prim

Me n'he assabentat recentment de la mort de l’escriptor nord-americà Peter Straub. El primer llibre que vaig llegir d’ell va ser “Fantasmas”. Pàgines absorbents d'una història sobrenatural. En recordar-ho encara em sobrevé la intenció de rellegir-lo, cosa que he fet en tres ocasions més. Tenia una edició fràgil, d’aquelles de butxaca i que he après a defugir, darrerament, el meu particular instint de conservació. Amb el temps la coberta es va desenganxar i algunes pàgines es van descosir. Abans de comprar, però, un exemplar més nou, vaig decidir tornar a enquadernar-lo. A partir d’aquell moment va lluir unes cobertes dures, de color negre, que no mostraven més referència que el títol, en lletres daurades, sobre el llom. I el nom de l’autor. Li vaig precipitar un aspecte de clàssic, sense voler. Quan vaig marxar de la casa familiar el vaig deixar allí, oblidat. Me’l van tornar no fa gaire, tot i que jo ja havia aconseguit un exemplar idèntic al primer i, per aquest motiu, vaig preferir que l’antic es quedés allà on havia passat la major part de la seua vida útil. També recorde haver vist l’adaptació cinematogràfica que en van fer, dirigida per un John Irvin -molt anterior a aquella fabulosa “La colina de la hamburguesa”- i protagonitzada per un envellit Fred Astaire, que no em va deixar cap emoció concreta. Trobe que va ser un treball poc afortunat, en el seu conjunt. Ara mateix tinc pendent la lectura de “Casa negra”, una novel·la escrita a dues mans amb el mestre Stephen King. No tinc temps ja per a gaires relectures, però “Fantasmas” és un llibre que es mereix una visita. Escric aquests apunts sense tenir una intencionalitat concreta. Només per deixar constància d’una fita estranya. El record emocionat sobre les pàgines d’un llibre, potser.