filant prim

El pare absent és l’anomalia que més retreu la literatura i la resta de les arts. El buit en el mecanisme del desenvolupament. El pare quan el nom fa encara profit en la naixença de l’afecte. Quan la vida és un trontollar continuo i cal apuntalar la jàssena corcada d’intimidacions. La manca de gestos que puguen revelar els pretèrits que guardàvem. El pare absent que no mor, víctima del temps i els seus efectes, sinó que abandona la seua condició de referència i esdevé un ésser sense propòsit, un testimoni mut, sense discurs en la necessitat dels fills. Renunciat al seu disseny aclaridor. El pare absent perquè hi ha tragèdies personals en les que no vol militar i fuig. Que abandona el conflicte i particularitza la derrota mentre viu. I es desacredita com a pare en la memòria infinita dels fills.