Encetar la realitat cada matí des de les xarxes. Aquesta mena de penitència imposada per ocupar les hores abans de la feina. Com si no hi hagués prou atractiu en la pila de llibres pendents que tens per llegir. Immolar-se les il·lusions en cada apunt sobre les desgràcies que plouen al món. Contextualitzades a l’engròs ens incapaciten, ens empenyen a batre’s en retirada. Aquesta sàdica normalitat en la que ens ofeguem dia rere dia. I en la que ens hi trobem complaguts, compartint la nostra particular misèria. La complicitat de qui contribueix i de qui mira. Inoculant-nos una dosi permanent d’indiferència.
Uns records de Fuster
Fa 8 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada