filant prim

Ha mort la cantant Tina Turner. Sovint li envie missatges a la meua filla, pels matins, amb notícies com la que encapçala aquesta entrada. Ens hem acostumat a notificar-nos la pèrdua de referents d’un passat més o menys compartit, donada la lògica diferència d’edat que tenim. I això fa que, en més d’una ocasió, em diga que no sap de qui estic parlant-li i m’obligue a fer-li un petit resum de les fites més significatives del personatge. Els punts cardinals de la memòria que són aquelles persones que admiràvem. Un mapa que va desertitzant-se sense que puguem tornar-lo a omplir. A restituir-lo de llums que ens guarden la prudència de la caminada. Les cames de Tina Turner. Aquell ball desenfrenat a dalt de l’escenari. La veu poderosa. Les discussions amb els amics sobre l’eroticitat insòlita que desplegava una dona que per a nosaltres ja era gran. El mite de la seua supervivència. Dona maltractada. La vida viscuda és una mena de prestatge farcit de figures que fan la composició del passat i de la nostra ruta. Figuretes d’escaiola fràgils sota el moviment del temps. Les cançons de Tina Turner ressonant en la cúpula de la memòria com un tro llunyà.