tan poca vida

El gran risc d’escollir una lectura a partir de les recomanacions, aparentment desinteressades dels mitjans de comunicació (que també saben fer el joc de les aparences millor que ningú), és molt gran. Per aquest motiu, la decepció pot ser monumental. Aquesta en concret, tan gran com les seues excessives 800 pàgines. Una història que, amb una quarta part hagués tingut prou i acaba esdevenint una pesada, avorrida i innecessària novel·la. Agafant (amb permís) la descripció de la meua filla, “Tan poca vida”, Hanya Yanagihara, traduïda per Alexandre Gombau per a Amsterdam, és una història pornogràfica sobre el dolor. Parla de l’amistat que tenen quatre homes que es coneixen en la universitat i dels seus èxits (com calia esperar del somni americà). Però centrat tot en el personatge de Jude. La resta són només comparses (n'hi ha dos que fan alguna cosa així com cameos, donat que entren i surten perquè no ens oblidem que hi són en l’argument). I precisament aquest personatge central és el que fa inversemblant la mateixa història. Com un xaval amb aquell pes emocional que diu tenir acaba desenvolupant una amistat tan estreta i íntima com aquella? Això no ens ho expliquen mai. Molt de salt enrere, però de forment ni un gra. I ja està, no dedicaré ni una sola reflexió més. Estalvieu-vos els més de trenta euros que val i feu cas al títol: amb tan poca vida com tenim, no podem perdre el temps amb aquesta fotesa. Feu-me cas. Estic que talle claus, sí.