dimecres, 8 de maig de 2019

xarxes tancades


“El nostre desig de veritat, el nostre desig d’enfrontar-nos a fets comprovats
i corroborats intersubjectivament, és més fort que el nostre desig de deixar-nos
encantar per llegendes o per versions partidàries per maques que siguin.”
ÁLVARO POMBO, Versemblança i veritat.


La notorietat és una anomalia que et fereix com a escriptor. Una contradictòria condició amb l’estratègia que la creació necessita per a exercir-se: solitud i silenci. Però l’anonimat suposa un perjudici en aquest estat. Et veus empès a publicitar-te, a fer ús de les xarxes socials. Fa temps que vens considerant la possibilitat d’emmudir aquest finestral. Et treu la pau. Et distreu. I t’obliga  a interactuar amb  un mon embogit, habitat per éssers histriònics que volten de manera permanent el conflicte -com les arnes a la llum- i la seua cridòria impossibilita la serena actitud de la reflexió. Necessites un ordre emocional concret. No pots esdevindre la constant d’una exigència que, en el fons, et resulta ingovernable. Que et ve imposada sempre des de fora. Aquella selecció que mai no has fet de missatges i que trobes sovint, et treu la voluntat més profitosa. Prens en consideració passar al silenci. Ja no pots més amb les vores esmolades. Necessites mantenir-te invicte sobre aquest estat de crisi permanent que imposen els altres. Has decidit passar, doncs, de la notorietat a l’aspiració. De la ubiqüitat, a la presència. Xarxes tancades.