"La rama florida lentament es marceix
si de colp se li tallen les arrels."
JOSEP PIERA
Les absurdes contradiccions a les que et sotmeten la novetat de les hores. Les circumstàncies canviants. La vida voluble de les emocions. El trasbals eteri. La novetat enlluernadora de promeses. El canvi. La pesantor exhaurida. L’autonomia, però, que mantens intacta, observadora dels processos que esdevenen després d’aquella inspirada derrota que mai no acaba. Vols marxar. I fas gestions, empenyent forces contraries per retrobar-te amb els efectes del desig acomplert. Imagines i disposes elements de versemblança. Vols marxar amb l’alè intacte. La paraula engegada. Perseverar en el somni que t’esguita els avenços. Vols tornar on et saps. Vols desfer aquesta partença obligada, forçada, esgotada. Capgirar-te les volences. Ser definitiu d’un lloc. No col·locar-te més en la graella de sortida. El disparador. Viure la complaença d’un destí a prop de la terra de l’estima. Les incerteses que et caben sota el llençol del llit. La roba de la dormida. Vols tornar. Deixeu-me tornar, crides. Deixeu-me collir les opcions que creixen a la vora dels meus recursos. Ferramentes de la terra. Deixeu-me ser de nou del meu poble. L’equipatge dels avenços. Despullar-me de la vida que no sap fer-me cos, crides.
