dimarts, 8 d’octubre de 2019

sense esperes

“Estimar és un lloc.
Perdura al fons de tot: d’allí venim.
I és el lloc on va quedant la vida.”
JOAN MARGARIT


Hi ha nits que no pots evitar-te la insomne idea de tornar. Però l’origen d’aquest viatge és aquell buit que t’atreu. Un no-espai. L’habitatge descalçat de supervivència. I se’t fa complicat, així, vestir-te l’exili com una interinitat que hauria d’estar superada amb el temps. Vas néixer sense arrels. No tens ni una sola engruna d’enyor acomodatici d’allà d’on vas eixir per primera vegada. No saps com s’exerceix la ruta del retorn. Aquesta vida que et queda és una itinerància perpètua. Una successió de partences que fa de cada lloc una andana impròpia, un racó de trànsit, sense esperes.