"No deliran los sueños,
delira la realidad
aunque sea por la insistencia
con que se aferra
al curso de los acontecimientos."
WISLAWA SZYMBORSKA
Deixe anar els costums, l’aigua i el trajecte. La senda partida. L’arbre esporgat. Els nius trencats de les oronelles apedaçant-me la innocència. En aquest estat d’embriaguesa una ballarina s’assembla a una llàgrima, rodant per la galta dels somnis. Mire la nit com gira foradant d’estels la fosca.
Qui diu que les paleres moren en la fruita dolça?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada