"Pensé en la felicidad y sentí miedo."
WISLAWA SZYMBORSKA
Descalçar els llavis del crit i la gelosia. Peregrinar-te la nuesa. Ser escamot d’assalt i esgarip de luxúria. Nedar-te, discretament i anònim, en l’aigua calma de la mirada. Collir, després, bocins lluminosos i incendiaris de la darrera estada del teu cos. Fer llargues alenades. Sobreviure, més tard, en les profunditats de l’absència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada