gràcies!

Amb la carta a les mans, recordes aquell sopar compartint taula amb l’editora. I l’entusiasme que posà en dir-te com de contents estan tots perquè la demanda del llibre supera en escreix les expectatives que tenien. Recordes també que l’escoltaves com si allò no anés amb tu. Com si parlaren d’una altra persona. Com si els mèrits no foren teus. Et passa sovint, rellegint-te. L’escriptura aliena, que et diu, però que no reconeixes, hores desprès. I ara mires la certificació d’obra i veus que sí. Que tot i no haver pogut fer-li cap presentació (només l’obligada visita al poble de la Marçal), el llibre ha sabut caminar-se l’interès al marge de les teues explicacions. Penses en tota aquella gent, desconeguda o no, que ha entrat en una llibreria i l’ha demanat. O simplement l’ha agafat del prestatge que compartia amb altres títols, atzarosament encuriosida pel missatge de la coberta. I l’ha regirat, olorat, encetat. L’ha assajat amb un petit fragment i se li ha quedat un gust en el paladar de la llegida que l’ha empès a emportar-se’l a casa. Emociona pensar que has posat paraules en la seua recerca. Emociona i fa vertigen imaginar-se aquella coincidència de desitjos. Emociona quasi tant com el motiu que va dur a escriure el llibre. El “resum” d’un viatge que sempre acaba -una i altra vegada- amb una llum extrema. Gràcies a tothom (de cor!) per acollir-lo. Per fer tants llocs per a aquesta petita obra d’estima. Gràcies infinites!