dilluns, 31 de gener de 2022

la intensitat del silenci

Les experiències que no pots acumular fan minvar l’esforç inútil d’aquest silenci. Els carrers que abandones. Les lluites que dones per perdudes. El cabal d’aliats que podrien ajudar-te en la tasca d’existir. La tardor insisteix amb el seu llagrimeig insòlit. La pluja desfà els vianants com el sucre en el cafè. Per la nit les calçades brillen sota els fanals encesos com si foren fotogrames d’una pel·lícula de Coppola. Cada matí observes l’exterior i un gran edifici gris et barra la mirada. Ningú no et truca per telèfon. No recordes, de fet, on és l’aparell. Ha desaparegut sota aquell ordre que imposes per alliberar espais. L’avís, potser, el trauria de la pèrdua. Talment com les passes que s’apropen rere la porta tancada. Aquella bestreta d’esperança que esdevé molt de tard en tard. Tot de llibres que no llegeixes. I la dèria que no pots interrompre de comprar-ne. Pots mesurar la distància entre tu i les coses per la intensitat del silenci. Has de ser molt lluny, ara mateix.