dimarts, 11 de gener del 2022

situació crítica

He arribat a Lisboa, però no a una conclusió
FERNANDO PESSOA

Els escenaris que no canvien. Pluja als carrers. És l’única novetat ressenyable. Una vida sense conviccions és un territori femat per a la pèrdua. Un boscatge de branques baixes i espesses. Intransitable. La mediocritat se t’ha instal·lat a l’interior dels versos. Un grapat de recurrències. Pesantors. Creus en un mínim de disposicions addicionals que et queden al final del decret de les esperances. Però vas incomplit de promeses. Hi ha aquell punt d’inflexió que encara no té propòsit i es diu disciplina. És bonic pensar, però, en els miracles. Aquella armilla salvavides que sempre és a punt de llençar-te l’atzar en el teu recurrent naufragi. Imagines. Però no escrius. La vida no avança ni amb les paraules. Situació crítica. No hi ha res on agafar-se. Fas tard a totes les coses. El pèssim relat de les circumstàncies.